En articles anteriors parlàvem del valor de les plantes aromàtiques com a substitutiu de la sal a la nostra dieta; a un simple tall de carn a la planxa, podem afegir-li, en lloc de sal, un polsim d’orenga, farigola o sajolida, sense anar més lluny, i veurem com aquell plat trist i sense color es converteix en una experiència sempre diferent. I del peix què me’n dieu? Aquell plat que sembla que només el pugui acompanyar el julivert... heu provat mai de tancar dins d’un paquetet de paper d’alumini un tall de peix amb un polsim de pebre blanc i unes fulletes de romaní o farigola i posar-ho al forn durant 15 minutets? I d’aquesta manera la llista seria inacabable per com d’inacabables són també els matisos i preferències de cada paladar.

Però què passaria si poguéssim eliminar de la nostra dieta a través de les plantes un altre excés habitual anomenat sucre? Doncs que ja ens començarien a titllar de bojos, bruixots o xarlatans i res quedaria tan lluny de la realitat. Tot i que no volem entrar en discussions polítiques, multinacionals i massa carregades d’interessos econòmics només us direm que intenteu conèixer l’estèvia i fareu una descoberta.