Apicoles

APÍCOLES: LES BONDATS DE LES ABELLES

LA MEL

Fins i tot els més petits de la casa saben que les abelles, als seus ruscos, han elaborat des de temps remots, a partir del nèctar de flors, aquest fluid viscós, el gust dolç del qual es capaç d’embogir fins i tot a pacífics ossos d’historietes. Entrant a un nivell més tècnic de la qüestió, s’ha de comentar que les característiques de la mel, malgrat que no sigui conegut pel gran públic, depenen del tipus de nèctar i  procedència donant lloc a diferents tipus de mel.

Pel que es refereix a la mel de nèctar, la popular mel de flors, pot dividir-se en MILFLORS o MONOFLORAL, en funció del predomini d’un nèctar determinat, cosa que a la vegada la dota lleugerament de les propietats de la planta dominant (que en alguns casos potencia les pròpies de la mel o les complementa). És relativament transparent i delicada, en el sentit que pot perdre el seu caràcter fluid amb facilitat amb els canvis de temperatura (també el tipus de nèctar dominant n’és determinant). Malgrat aquesta característica, una mel sense les seves qualitats òptiques no és una mel que s’hagi fet malbé quant a propietats i qualitats alimentícies, ja que té tal resistència que fins i tot es feia i se segueix fent servir per conservar.

Les seves aplicacions en gastronomia no tenen límits, encara que per sí mateixa ja és un gran aliment (conté minerals, vitamines, aminoàcids i antioxidants), a part de ser una gran font d’energia. A nivell terapèutic cal destacar-ne el seu poder antisèptic contra afeccions del tracte respiratori, així com, encara que sigui menys conegut, del tracte digestiu. Només cal tenir precaució amb nens menors de 1 any, ja que la mel podria contenir espores de Clostridium botulinium que en cossos immadurs (tant a nivell gàstric, com immunitari) podrien arribar a desenvolupar-se fins a provocar botulisme (aquesta precaució caldria contemplar-la també en molts altres aliments que es prenen crus).

Totes les varietats que els presentaLa Flordel Pirineo són de la màxima qualitat, ja que només estan compostes per mels no pasteuritzades (mantenen totes les seves propietats originals) i recol·lectades al nostre país.

EL POL·LEN

El pol·len de les flors és recol·lectat per les abelles, que li afegeixen nèctar i substàncies pròpies per convertir-lo en aquelles particulars boletes, que amaguen un tresor alimentíci. Reuneix tots els aminoàcids essencials per l’organisme, fins i tot aquells no sintetitzables pel nostre organisme i que habitualment només es troben en aliments d’origen animal, conté a més cinc tipus diferents de vitamines i deu minerals imprescindibles pel correcte funcionament de l’organisme humà.

Amb tot, es converteix en un tònic ideal per combatre la fatiga (en totes les seves variants) i l’anèmia, normalitzador intestinal que repercuteix en l’aspecte de la nostra pell i, encara que pogués semblar contradictori, és un complement ideal en dietes per aprimar (garanteix que el nostre organisme no es quedi desprovist de cap element).

Malgrat tot, per aconseguir totes aquestes propietats són imprescindibles la regularitat i la continuïtat, ja que no es tracta de cap producte “miracle”, encara que amb una cullerada sopera diària amb l’esmorzar és suficient.

LA GELEA REIAL

El valor de la gelea reial es resumeix en la seva gènesi: les abelles nodrisses segreguen aquesta substància que converteix una larva normal en abella reina i que li dóna una esperança de vida de4 a6 anys (les obreres normals viuen de1 a3 mesos).

En l’ús en humans es converteix en un gran estimulant de les capacitats tant físiques com intel·lectuals, però sobretot de l’estat d’ànim pel seu alt contingut en minerals, la carència dels quals hi repercuteix. Per obtenir les seves virtuts és necessari un sol gram diari sota la llengua, però un consum de com a mínim un mes.